La mare és la sola persona del món que coneix els meus temps exactes. Desclassificar-ne parts i trametre-les a l'estimat és una feina impossible d'entrada que no espera mai el fruit complet. Per una banda o l'altra sempre l'estimat errarà la recepta, i jo li hauré de tornar a mostrar camí mentre ell plora i l'ajudo distraient-lo amb la faula de la vespeta afamada com Serafini. Aleshores l'estimat produeix estimació, com sempre, i tot torna a començar. En una fugida constant, però volgudament traïda, i jocosament i alegre, tot continua en el llit gai.